Kalachuris de Kalyani

El Kalachuris de Kalyani foren una dinastia índia del segle xii que va governar sobre parts del nord de Karnataka i Maharashtra. Aquesta dinastia va tenir el poder al Dècan entre 1156 i 1181.

Els governants de la dinastia van traçar els seus orígens en un personatge anomenat Krixna, qui es diu que va conquerir Kalinjar i Dahala en el actual estat de Madhya Pradesh (vegeu Kalachuris de Tripuri). Bijjala, un virrei i descendent de la dinastia, es diu que va establir l'autoritat sobre Karnataka després de lluitar contra el rei Txalukia Taila III. Bijjala va ser succeït pels seus fills Someshvara i Sangama però després del 1181 els Txalukies gradualment van recuperar el territori. El seu govern fou curt i turbulenta i no obstant això molt important d'un punt de vista socio-religiós; una secta nova coneguda com a secta Lingayat o Virashaiva va ser fundada durant aquests temps.^[1]

Una forma única i purament nativa de literatura i poesia kanaresa anomenada els Vachanes va néixer també durant aquest temps. Els escriptors de Vachanas van ser anomenats Vachanakaras (poetes). Moltes altres obres importants com la de Virupaksha Pandita, Chennabasavapurana, la de Dharani Pandita, Bijjalarayacharite, i la de Chandrasagara Varni, Bijjalarayapurana, també foren escrites en aquell temps.